La puntuació mitjana és un 6.03 

 

8

Jorge López del Campo

Més que una novel·la, el llibre Línia blava és un llibre ple de xicotetes novel·les a las que et fa ser el protagonista. Com que sentes que ets tú el que conta les històries. Totes iquen del mateis punt d'origen. Va a un vagó de metro de Barcelona i vas fixan-te i teixint per a finalitzar exagerant-la.

 

A la meua opinió Ramon Solsona va tenir una molt bona idea amb aquest llibre, ja que açò d'entrellaçar moltes històries pt sortir un molt bon resultat pero té una dificultat grandísima; és molt dificil fer que el lector (arribat un punt del llibre) no perda el fil de la història principal. M'ha agradat el llibre també perquè a la realitat açò ens passa. Quan anem per eixemple al metro sempre imaginem com serà la vida de les altres persones.

 

<<"Et deixo tranquil·la, no et molestaré més,me'n vaig amb l'amor de la meua vida. Només necessito diners per agafar un tren de seguida, un autocar, un taxi">>(p.230).

 

8

Begoña Corduente

El llibre tracta sobre la linia blava del metri de Barcelona, on un espectador va observant les persones que van entrant a eixe vagó. A través de les seues actituts, roba, pentiments i tot el que és pot observar a simple vista, s'imagina el passat, el present i el futur d'estes. Cada capítol del llibre és com si pararen en una parada del metro diferent. Algunes de les persones sobre les es que va inventar la seua vida són la vella que fa ganxet, l'equatorià i el gitano, l'home de la mà cremada, la noia que ell creu que està embarassada... És a dir, el narrador s' imagina històries de tot el món que ten en aquesta línia del metro sense importar cap edat, génere, etc. Este llibre m'ha agradat mol perquè a l'hora de llegir-lo en recordava dels dos anys que vais viure a València i havia d'agafar el metro tots els dies. Jo també m'imaginava històries però això jo crec que és normal, perque en el meu trajecte tenia deu minuts més el temps que estava en cada parada. Aleshores si tens una mica d'imaginació i t'avoreixes les histories me eixien soles. M'ha agradat també perquè se suposava que tu eres el que s' imaginava les històries. El que menys m'ha agradat és que a totes les històries algú va morir, i també que quan narra les històries moltes se li van de les mans, és a dir, té dóna tanta informació que moltes vegades ja no saps del que et parla. " Això no és una estació. No encara." ( pág. 218).

He possat aquesta cita perquè crec que a part de la lectura literal, jo crec que es refereix també a l'hora de poder imaginar noves histories, de poder disfrutar imaginant les històries i les ganes d'arribar al seu desití.

 

7.5

Pablo Balaguer

Línia Blava, és una novel·la que tracta d´un conjunt de xicotetes novel·les.

Línia Blava tracta d´una persona que està al metro de Barcelona, sentat en la seua cadira del metro i mira les seues parts, i ve molta gent, gent que ell no sap res d´ells, ni el seus cognoms, ni la seua adreça...

 

Solament ell els ha vist una vegada, i... ¿vosté, quan va al metro o al bus, no s´imagina històries dels homens i dones que observa? Ramon Solsona ha creat aquest llibre ple d´intriga, amb obscures històries i entretingudes, vides de gent que mai coneixerà.

 

Aquest llibre m´ha agradat perquè trenca amb la dinàmica d´introducció, desenllaç i final bonic.

Conta històries amb res a vore amb altres (en alguns casos), amb una perversa imaginació, les històries són molt obscures, amb secrets i invencions molt pròpies d´una ment satànica.

 

Jo mai pensaria que una dona que fa ganxet tindria tanta mala sort en la seua vida, o que una persona que està en el metro tinguera una vida i una infantesa tan difícil de portar a l´esquena.

 

"Entren quatre noies carregades amb motxilles inmenses i es passe una ampolla d´aigua mineral... Han vingut a buscar sol i a passar-s´ho bé al país dels toros, del flamenc, de la pandereta i del xoriço, i tornaran al seu país sense haverse adonat conta que a Barcelona... és una ciutat de pocs toros i poc flamenc."

 

7.5

Andrés Pérez

El llibre tracta d'un home que puja al metro tots els dies. En el metro troba tots els dies les mateixes persones. Ell sé imagina les vides dels vianants que pugen al metro i al final de cada història imaginada finalitzen amb la mort del protagonista.

 

M'ha agradat molt el llibre < Línia blava > perquè apareix la història de la xica que juga a bàsquet i m´ha agradat perque a mi m'agraden els esports, en camvi el final no m'ha agradat perquè el pare s'endinsa en una depresiò on pron moltes pastilles i per això i altres raons agafa el cotxe i s'estavella amb un pilon. També m'ha agradat perquè el llibre tracta d'una història quotidiana. Tambè m'ha agradat perquè hi ha una història que tracta de quiatre lluitadors encara que acabem sol dos lluitadors, m'ha agradat perquè a mi m'ha grada ver lluitar a gent.

 

<L'home ample d'espalles que seu al teu costat du el veré del básquet a la sang>. (pág 12).

 

7

Rocio Cervera

Linia Blava és un llibre escrit per Ramon Solsona, que es desenvolupa en el metró de Barcelona. El llibre conta moltes histories, els protagonistes son la gent que ell va veient pel metro, ell es va imaginant les hidtòries segons va passant la gent. En totes les històries mescla les protagonistesd'altra i es pasa a contar una altra història.

 

Des de el meu punt de vista m'ha agradat per una parte perquè són histories, algunes de misteri com la del xic que traballa netejant la linia de metro i a ell li deien l'home que volia salvar el món, i és de misteri perquè on ell treballa és una port "fantasma" perquè nobaixa ningú. Hi ha moltes coses que m'han agradat. Per altra banda no m'ha agradat molt perquè algunes històries eren molt embolicadores comla del xic que dibuixava als difunts.

 

Un encert per a mi ha sigut la historia de la dona que feía ganxet perquè és molt dramàtica.

No tinc ningún no encert.

 

"Quina putada morir-se tan jove" (pag. 90)

 

7

Andrea Luna

Línia Blava és una obra escrita per Ramon Solsona. És una novel·la que conta històries diferents. Totes són reals, però amb coses de ficció. Les històries les conta mentre el narrador està en el metro, ja que es fixa molt en la gent que arriba al metro, i comença a contar històries.

 

El llibre m´ha paregut llarg,però aleshores ha estat regular, perquè jo, quan puge al metro m´agrada imaginar-me i pensar coses del altres. I li done voltes al cap pensant com será la seva vida. Per això és llarg però em trobe identificada amb ell.

 

En quant als aspectos no encertats, ha sigut l´extensió del llibre. A moltes persones, com a mi, m´ha agradat , però m´ha paregut extens. Està bé la manera and què conta les històries. Però no cal destacar que amb moltes històries t'hi feies un embolic. Ha sigut un poc difícil i complicat de llegir-lo, ja que nosaltres no estem acostumats a llegar libres en catalá tan grans.

“T´ asseus i obbserves la gent que va entrant” (pág 9)

 

7

Manuel Córdoba

El llibre tracta d’un home que viu a Eivissa al cor de l’horta. Ell tots els diez agafa el vagó a la mateixa parada del metro. Quan puja al metro es trova amb les mateixes persones tots els dies. I l’avorriment el va fer que es clavara a imaginar-se la vida de les persones i amb un poc de fantasia intenta vore la vida de les persones.

 

Els acerts meus sobre el llibre són que es pareix a la nostra vida quotidiana, també cal resaltar que nosaltres ho fem i que el llibre ha sigut bastant bo. Al començament no pareixia que m’anava a agradar però al final m’ha agradat molt.Però amb això no estic dient que siga un llibre excel·lent també té unes errades aixóòde posar molts personatges et fa un embolic i per a mi m’ha agradaría que haguera portat alguns dibuixos per a no fer-ho tant poc interesant i per a explicar millor els capítols, també ha de resaltar que això de posar paraules quotidianes m’ha agradat.

 

“S’havia proposat tornar al poble amb cotxe propi i un xofer uniformat” (pàg. 50)

 

6.5

Laura Riera

Esta novel·la tracta d'una persona que esta en el tamvia. Es fixa molt en les persones que pugen al tramvía. En el seu vagó hi ha una vella que és la que puja, la primera, la vella del ganxet, que va al metge. Al seu costat hi ha una xiqueta que ell pensa que és una estudiant, pel que està fent, subratllant llibres. Al trancurs, més persones pugen. Un xaval puja amb una carpeteta, i es pensa que és jugador de bàsquet, i que entrena xiquetes. Altre que puja, un xaval musculós.

Esta novel-la m'ha agradat i no m'ha agradar.

 

M'agradat, perquè jo també feig el que fa esta persona, quant estic en algun lloc, relacione les coses, i em pregunte sin tindrà fix, quina professió tundra,etc.

 

En el pla de vista negatiu, m'ha paregut un libre, amb moltes histories, i al principi em vaig fer un embolic però es va agafar el tranquet. Al final totes les històries tenen sentit. L' recomanaria a les persones que van al tramvia, totes dies i veuen les mateixes persones de sempre i pensen com esta persona, que treball té, el futuro, que le va a pasar,etc.

 

La història que m'ha paregut, bonica i que més he estat atenta, va ser l'home de la cella partida que tingué un mort a la seua consciència. Que quant va eixir del metro es va caure del cel un telèfon móbil. L'home del que fa retrats amb carbó i li pica una abella, i quasi es mort. M'ha agradat, perqué ningù sap quan t'arriba el moment. Et pots morir demà, per això cal viure el dia a dia, va estar greu, però no es va morir.

 

"Parlar d'uns amants que es comprometen a plorar-se si un dels dos es amor i a escriure la seva història amb sang del cor". Es la frase que més m'ha agradat, que le dedica l'equatorià a la Dalia, quant es va morir. 

 

5.5

Hector Martínez

Línia blava és un llibre, millor seria dir que és una novel·la, un conjunt de novel·les que tracten sobre un home que puja al metro, i va anant descobrint la gent que puja al metro i s’imagina les seues vides, per com van vestits, la seua forma de parar , etc . Línia blava ha sigut un llibre amb moltes d’històries , unes menys divertides i altres més. De les de més , ha sigut una de quan es va trobar amb l’home ample de espatlles , però no cal dir-les totes , ja que és un llibre molt ample, però el que no m’ha agradat gens és el contingut , perquè molts episodis acabaven en la mort d’algun personatge. També no m’ha agradat gens que totes les històries comencen igual , un home en el metro…, Així i tot m’ha agradat el llibre , i el recomanaria a la gent a la que li agrade llegir , a la que no, no.

 

La cita: “Continua pensant que tornará al poble, perquévol fer ostentació dels diners i perquè vol escopir a la caradels que la van maltractar.”

 

5

Noemi Burriel

La novel·la tracta de moltes històries a la vegada. Et posa a tu com al creador d’aquestes. Va narrant el que veus i cadascuna de les històries. Estes són de tota la gent que puja al metro, de com són, d’on venen, on van i t’imagines el seu passat, el seu present i el seu futur. Al final te n’adones que entrellaces totes les històries i totes les persones que ara no es coneixien, algun dia ho faran.

Pense que l’autor no ha encertat en la llargària del trajecte, és a dir, tants personatjes i tantes históries que s’entrellacen, al final es fa molt pesa i hi ha molta ainformaci,o que asimilar. Tampoc m’ha agradat que hi haja tantes persones mortes i la tristesa que deixen. El que si que m’ha agrada tés la idea del llibre perquè tu, quan estàs en públic t’imagines com a la novel·la històries de la gent, i segurament ells també de tu.

“Pot ser ella també ha fet volar la imaginacioó i, mentre tu li atribuies una historia, ella te n’atribuia una altra” (pàg. 300).

 

5

Toni Morcillo

Línia Blava tracta d’un xic que viatja en un vagó de metro i es fixa en la gent que hi ha i els segueix i conta les històries de la gent, per exemple la història d’un entrenador de bàsquet, una vella que fa ganxet o una prostituta i que es clava en les seues vides i en el que fan. També es pugen i baixen del metro i conta com van vestides o el que fan, per exemple el entrenador de bàsquet que conta que és un home ample d’espatles i que desprèn calor i que li molesta o el xic i la xica que tenen les mà en la butxaca de l’altre o coses així.

 

M’ha agradat aquest llibre perquè és un poc rar però en algunes pàgines  és molt avorrit però en general m’ha agradat i no ha sigut molt difícil de llegir.

 

La cita que he escollit és aquesta. “Alces el cap i mires al cel. Un estol d’oronetes ploma amb suavitat a molta altura. Semblen immòbils però, si et fixes bé, veus que fan una coreografia lenta i elegant que es disgrega i es recompon constantment. Fa un sol intens, de mar” [pág 300].

 

5

Alba Tortajada

Línia blava és una novel.la de l´autor Ramon Solsona.

 

Aquesta novel.la conta les històries que a l´autor se li ocorren en els seus viatges de metro. Tota aquesta novel.la transcorre entre la parada de l´Horta i Cornellà centre.

Tota la novel.la tracta de les històries que a poc a poc es va inventant mentres mira la gent en el seu recorregut. Ell s`inventa les històries a partir d`alguna cosa que li crida l´atencio i a partir d´ahí ell va enllasant les històries.

 

Aquesta novel·la al principi em va agradar molt, però a mesura que va transcorre la novel·la, se m´ha fet molt pessat de llegir, perquè parlava de molta gent i era molt difícil de seguir a tots els personatges i per això se m´ha fet massa llarga i avorrida. També diu coses dels personatges que no tenen massa sentit.

 

Una de les coses que més m´ha agradat ha sigut que tot el món pensa coses de la vida de la persona que tenen davant.

 

Jo pensé que s´ha passat una mica en inventar-se la història dels personatges.

“De vosté depèn que els seus fills sàpiguen que el seu pare va morir follant amb una puta” (pag. 49)

 

5

Nati Pérez

Línia blava és una novel·la que tracta d’un home que entra al metro on estic jo. La gent que va entrant al metro, l’home conta la seua vida ‘’inventada per mi’’. Cada vida que conta és com una historia. També hi ha històries de gent diferent i mentres va passant temps i l’home segueix contant històries, es va juntant alguns històries.

 

Línia blava és una novel·la un poquet avorrida. Porques històries m’han agradat, perquè eres molt llarges i es feiem pesadesi com mescla les hitòries, no m’enterava de res. Em vaig fer un embolic i més quan es van juntar les històries .Però tambié hi ha històries que no s’han fet pesades i han sigut gracioses. No m’ha agradat quasi el llibre i pense que si haguera sigut una história, haguera sigut més entretingut.

La part que més gràcia m’ha fet ha sigut quan La Pólvoraha de trindre 3 ejaculacións i l’home mor fent l’acte sexual.

 

“Ho van provar en postures diferents, fins que ell va caure rendit, mort

Sí, no hi havia cap dupte: era ben mort”

 

4

Cristian Gil

La novel·la “Línia blava” escrita per Ramon Solsona, escriptor d´altras novel·les com “Figures de calidoscopi” o “Les hores detingudes” es una novel·la diferent que transcurre al metro de Barcelona a la coneguda Línia blava on un jove protagonista observa les persones que van entrant i sortint al metro de Barcelona i observa la gent que hiha i es va imaginant les seues vides i les seues històries i les va entrellaçant per a que totes estiguerenconnectades d´alguna manera.

 

La novel·la “Línea blava” m´ha paregut una novel·la un poc diferent a totes les novel·les anteriors que he llegit ja que hi ha moltes històries que jo les he trobat poc interessants perquè és un llibre que no enganxa al lector i el considere un llibre avorrit per què les històries són subreals o això és el que considere jo. No el recomanaria a ningú.

 

La cita que he escollit per aquest llibre és:

“Penses que els altres també es fan amb tu la seva pel·lícula(…)

Alçes el cap i mires el cel.”[pàg.300]

 

3

Maria Pérez

Línia blava és una novel·la un poquet extensa en la qual l’autor ha volgut transmetre el que pensa una xica que va al metro, i que veu totes les persones que entren i s’imagina qual será la seua hisòria , però totes les històries després s’entrellaçen formant una gran história

El llibre la veritat que és molt estrany perquè o t’atrapa i no el pots deixar o t’avorreix i el tires per la finestra, la verita tés que no m’entusiasmat masa perquè et perds o de sobte canvia d’història deixant-te amb l’intriga i això és el que més m’ha agradat perquè l’autor el fa per enganxar perquè continues llegint.

 

“si la vida de les persones té un sentit, un momento de máxima plenitud en què tot es conjuga a favor de la realització de somnis”(pàg.240).

 

3

Aroa Pons

Línia Blava és un llibre de Ramon Solsona ambientat en la línia de metro de Barcelona anomenada com el llibre.

 

El llibre conta les històries de les persones que el protagonista, que ets tu,veu dins del metro. Comença amb històries que no tenen res a vore l’una amb l’altra però als últims capítols, d’una manera o d’altra, les enllaça. Un example és la hitòria de La Pòlvora i la del vell de la mà cremada. Ell era el nóvio de La Pòlvora però ella el va deixar.

 

Des del meu punt de vista crec que és un llibre avorrit però al mateix temps un poc entretingut. Crec que Ramon ha encertat amb històries com la de la vella que fa ganxet, la de La Pòlvora, l'entrenador de bàsquet, la noia negra i la taxista. Aquestes històries són les que més m’han agrada junt amb a la del xic que dibuixa difonts. Si jo haguera escrit el llibre haguera posat menys històries perquè hi ha molta informació, sobretot quan comença a eixir Jhonny Bomba. La seua història pense que és la més confusa i la que més costa d'entendre. Crec no ho hauria d’haver matat tantes persones per a finalitzar el llibre. Crec que és un llibre dramàtic pel que he dit abans i perquè no hi ha quasi finals feliços. Per exemple, la de la professora d'institut que va desaparéixer.

 

“Auxili! Sentirà una punxada terrible i es desmaiarà.”(pàg.91) He triat aquesta cita perquè mostra perfectament els finals de quasi totes les històries perquè són finals tràgics.

 

2

Marta Giménez 

Línia blava és una novel·la que tracta sobre una persona que va al metro de Barcelona i agarra la línia blava, es senta i va narrant el que s´imagina de la vida de les persones que van pujant al vagó. És una novel·la molt llarga perquè conta moltes històries de la gent i algunes històries esten relacionades entre si.

 

Aquesta novel·la m´ha paregut que l´autor ha ensertat en algunes coses com relasionar algunes històries amb altres perquè això fa que recordes les històries que ja ha contat i no se t´obliden, perquè també em pareix que l´autor ha tingut més coses al llibre que no ha encertat que les que a encertat, com per exemple el contar massa històries perquè aixo fa que t´emboliques amb les històries.

 

També m´a paregut que l´autor ha fallat en fer el llibre tan llarg perqué t´avorreix i no enganxa molt, aleshores és molt engorros per a llegir i com narra tantes coses perds el fil del llibre i costa molt de llegir. Almenys a mi m´ha resultat molt dificil per a llegir i no m´ha enganxat res, dons no m´ha agradat molt.

 

-

Carmen Suay

Els aspectes dels que tracta aquest libre són històries que ocorren en el vago d'un tren, de la gent corrent que passa, el narrador inventa històries d'ells del que han fet en un passat i el que els ocurrirà, totes estés històries están enllaçadas i les persones de les històries es coneixeran o s'hauran d'haver conegut, algunes tienen finales inesperats mentores que al tres no.

En la meua opinió , la novel•la  és una història plena de prejuicis jutjar la gente pel seu aspecte en un lloc peculiar, una cosa que fa tot el món.
Han estat molt acertades les històries del passat de les persones, interessants i completes, com el que es sentía al seu mateix lloc, el que té aspiracions en la vida i total això.

 

Però els aspectes que no estan encertats són en les històries de futur, que totes acaben malament.
Un libre llarg però encertat, quasi totes les històries tenen alguna cosa o algù que les fa innteressants, amb la Pòlvora quan conta per què té eixes marques a la cara.